divendres, 9 de maig del 2008

Darrera sessió : 05 de maig de 2008.

05.05.2008 (...i l'última sessió de l'estètica del barroc.)
(cercar melodies)
Estudis sobre Bach. Comparativa de J.S. Bach i els estils internacionals.
J.S. Bach, Cantata BWV 140, Wachet auf, ruft uns die stimme. (Veure apunts).
Síntesi :
Picander, poeta aleshores col·laborador habitual de Bach, posible autor de la lletra, basada en El Cantar dels Cantars.
Dispositiu soprano, tenor, baix, i cor; trompa, dos oboès, oboe da caccia, violino piccolo, corda i continu.
La coral hi és una de les peces més conegudes de Bach, i objecte de múltiples versions.

&&&&&&&&&&&&&&&&&

La música d'orgue :
Molt interessant apunt preparatori també per al concert de dissabte proper de la Banda Municipal de Palma, a l'església de sta. Eulalia, titolat "J.S. Bach, visions de l'orgue barroc." (Veure programa).
El orgue tingué major presència a la ceremònia protestant que a la catòlica.
L'Escola de Nord d'Alemanya :Buxtehude, Bruhns, Reinken i Scheidemann. Destacava pels pasatges virtuosístics, ràpids arpegis, la tendència a l'ornamentació, a la coloratura i a l'ús virtuosístic del pedal.
Recursos compositius de J.S. Bach:
El Circolo Mezzo:
El Repetitio per Gradus:
La Figuració:
J.S. Bach i els estils internacionals:
L'estil italià:
Característiques: acords partits, repeticions tonals i groppi.
Corelli, Toreli, Legrenzi, Vivaldi i Albinoni.
Obres senzilles i agradables a l'oïda.
Els moviments ràpids : la "manera obstinada". Tutti. Eloqüència.
Els movimens lents: moviment central de tres, cantable i més lent.
L'estil francès:
Style brisé. Acords quebrats. Modo arpegiante.
L'estil antic :
Style moteticus : compren les fuses. els contrapunts, alla breu i dobles, cànons i per tant el propi estil canònic.
Texte sobre l'estil antic : Fux, Johann Joseph , 1725 : Gradus ad parnassum, Viena.
Programa:
L'art de la fuga,1749.
Passacaglia i fuga en Do m.
La passacaglia "aquest parent tan proper a la chaconne francesa."(1)
Toccata i fuga en Re m.
Representativa dels organistes del Nord. "(..) tota la fantasia tot l'imprevist de Buxtehude"(1).

No puc acabar aquest petita síntesi del curs sense incloure una lloa a Nacho, el prof. que tan bé ens a portat a través d'aquest bellíssim, però dificil camí del Barroc.Amb el desig de tornar-nos a trobar: tot el millor per a ell!!
Bibliografia:
(1) Programa del Cicle de Música Antiga, Ajuntament de Palma. Com a tantes ocasions no se sap qui és l'autor del texte, ni de les fotografies, ni...(tipical mallorca, - si Teddy Bautista vinguès per aquí...-.). Un menyspreu absolut pels drets d'autor.

dimarts, 22 d’abril del 2008

Concert del dilluns, 21 d'abril de 2008.

19 & 21.04.2008 Concerts a l'esglèsia del Temple i a s. Felip Neri.

La sessió d'avui és un concert a s. Felip Neri com va passar el propassat mes d'Abril i amb el mateixos intèrprets. Podem dir en general el mateix que aleshores. En Guillem va fer una interpretació molt bona de Bach. S'ha de destacar el bon resultat de l'adaptació de les obres a l'absència del cello. I de nou l'esforç organitzatiu del prof. Nacho. Trobe a faltar, tanmateix una mica de preparació per escoltar les obres emb més profit. Comentaris i audició preliminar a clase, p. ex.

He afegit el concert del dissabte anterior per mor de la seva relació amb la música barroca:

Programa:

J.S. Bach.

Suite BWV 997 i BWV1006.

F. Guerau.

Pasacalles del 8º to, Jácaras de la Costa i Canarios.

Millor la darrera suite. Guerau mal interpretat.

Programa:

Gaspar Sanz.(Barroc intermig)

Pavanes per la D amb partides al ayre español.
Follias.
Canarios.

G.F. Händel. (Sonata de chiesa, tipo Corelli. Típica Sonata italiana)

Sonata en Re M op. 1, nº 13.

Affectuoso, Allegro,Larghetto, Allegro.


J.S. Bach.

Preludi i fuga nº 6 , BWV 875.


G. Ph. Teleman

Sonata en La m. ( Sonata de cambra i dança sense canvis bruscos)
Allemanda, Corrente, Sarabanda, Giga.


A.Corelli.

Follias en Re m op.5.

Marta Ambròs, Clavecí.
Guillermo Femenías, guitarra barroca.
Ramón Andreu, violí.

dimarts, 18 de març del 2008

Després del concert


El concert ha resultat un exit des del punt de vista didàctic. Des del punt de vista musical un aprovat, només. Els tres músics molt correctes necesiten encara moltes hores de música per aplegar a un bon nivell. Nivell poden assolir, sense cap dubte, i que assoliran en uns pocs anys.

dilluns, 17 de març del 2008

L'estética musical del barroc.



Avui tenim concert a l'esglèsia palmesana de st. Felip Neri. Amb el següent programa:


Sonata Prima(1621) i Seconda(1621) de Darío Castello; Toccatta Xª(1640) i Kapsberger/Capona(?)(1655) de Johannes Hieronymus Kapsperger; Balleto, Corrente e Passacaglia(1637) de Girolamo Frescobaldi; Canzon Terza(1638) de B. Selma y Salaverde i Sonata Quarta(1655) de B. Marini.


Per primera volta puc preparar un concert com a mi m'agrada. Des de l'Artesana estic consultant els autors i les obres i inclús escoltant algunes de les que sonaran aquesta tarda.


He vist quina cosa és la tiorba.I l'espineta abans de trobar-les a l'escenari.